Here (we) You Are!

Dear Sirs, it is a part of my existence to introduce You the Politics in my town and also in my family board. For example I must say that my mother hasn’t had a “bigote”. I know this could be gorgeous but it is true.

About Manichaeism, the meanning of this (first) week, it is disgusting, somewhere, not to do what you came for… isn’t it? So to deliver it to you, American and Brittish (deppending) people which, so, may includes facebook users here it is the attempt of translation.

My name, nowadays is Pepe… in Madrid.

“The Manichaeism is (or was) the doctrine what deffends that things ara good or bad, without the possibility of being indifferents. When it is the time to explain to your partners the lesson about agreement I can’t stand left away thinking on it (Manichaeism); about a sect, isn’t it? And I arrive to the conclusion that race of the grammarists is living from it. For example, if agreement could be indifferent, they had lost its job now.

Two diamonds about it: One from Castilla (la Ancha) of about if the subject ‘A Caravan of friends‘ has to ‘wear’ a verb in plural or not: ‘(they) have lunch here‘ or ‘A group of friends (read Spanish(spaniard) Caravan) has lunched here‘ (and thanks a lot, isn’t it?) and the grammatist of Castilla also says: ‘it is possible to agree the verb in plural but finestly we will, shunning, use the singular form (and the meal eaten)’.”

[ I’m not able to excuse my colleague Mr Joan Solà. I guess woy will find a cleverest translation on the Web, but i’d like to introduce a comediest and funny expression some parts of my country and gender that is “mestretites”. It is beetween teacher and and I’m sorry, ‘Asshole!’ I think is the most popular I recieved ever from the ‘nearest’ place I can imagine from where you are… reading! You need to be, in the words of the living spirit (somewhere also) of Mr J.Hendrix: ‘EXPERIENCED’ to downstanding agreement with a kind of jokes even having had smoked Colombian Marijuana. ]

[ A Cathalan grammatist says ‘the potatoes… I have eaten all of it‘ so there’s no plural translation available in my knoweledgement and wisper. So here it is the transcription from the 2009’s book and you’ll have even more than myself understanding anithing about being down:

“El Maniqueisme és o era la doctrina que defensa que les coses són forçosament bones o dolentes, sense possibilitat que siguin indiferents. Quan em toca explicar als meus alumnes la lliçó de la concordança no puc deixar de pensar en aquesta doctrina; diguem-ne secta, au!. Arribo a la convicció que la raça dels gramatics viu precisament d’això, perquè el dia que una concordança pogués ser indiferent ells haurien perdut la feina.

Els transcric dues perles relacionades amb aquesta qüestió. Una gramàtica castellana presenta el cas d’haver de decidir si un subjecte com ‘un grupo de amigos’ ha de portar el verb en singular o en plural( ‘ha’ comido aquí o bé ‘han’ comido aquí) i sentencia” es posible que el verbo concuerde con el complemento en plural aunque el estilo cuidado rehúye tal concordancia” Simplement deliciós: “rehúye”. El lector es pregunta d’on ha tret el gramatic aquesta wisdom: ¿d’enquestes, d’altres ‘gramàtics’ com ell que ho han tret d’altres gramàtics com ells? Ha de ser això, sempre sense qüestionar-s’ho ni poc ni gens, perquè el qüestionament deu ser una actitud impossible en un gramàtic. Vull dir en un ‘gramàtic’, ei!, i perdonin: un mestretites, vaja. Perquè jo he remenat tota mena de paperassa sobre aquesta qüestió, els asseguro que no he pogut trobar mai(never) un argument convincent que decanti cap aquí o cap allà: Hi ha una certa intuició (see Shakira’s ‘Pure intuition’), sí, però cap gramàtic no ha reeixit a reduir-la a una fórmula.

No menys admirable, sinó encara més, resulta la sentència d’un gramàtic català, que diu literalment i contundentment això: ‘Les patates me les he menjades totes’ és, (diu el gramàtic català,) “més coherent, clar i eufònic que ‘me les he menjat totes'” [Però analitzem el cas de tenir una sola patata, com a la irlanda del segle XIX i els béns Giffen: La pelem i en fem rodanxes i miraculosament tenim patates! Llavors tot i menjar-ne i mastegar-ne forces, i veieu sinó com condeix la llangonissa de Tona(el meu poble) i d’aquí n’haureu menjat una (de patata i de llangonissa i de llesca de pa si m’apureu) ] ¿Quina qualificació li posarem, ara que ja hem gastat els cartutxos en l’altre cas?¿increïble? Jo que tota la vida (i no tinc cap intenció de renunciar-hi) he dit ‘menjat’ sóc, doncs menys coherent, clar i eufònic. Em consola la constatació que els gramatics que gasten aquesta terminologia no l’han definit ni definida mai: La feina seria seva si haguessin de demostrar o mostrar què vol dir coherent i sobretot clar i eufònic. per a mi, i per a vostè, la llengua més bonica, clara, eufònica, coherent, emocionant serà sempre la que surt dels nostres llavis o la que arriba a les nostres oreilles en un moment de felicitat interior. No pas la que ens dictin els manuals de batxillerat.

¿I ara, què més hi podem dir? No s’anguniegin, que no acabarem pas la matèria. La major part de línies que els manuals dediquen a aquesta quasi endevinalla donen (o dóna) voltes als anomenats ‘col·lectius’, grup de paraules que tenen (¿o té?) forma singular però significat plural, com ara ‘grup’, ‘parella’, ‘multitud’ o ‘munt’. Però la categoria ‘col·lectiu’ no es refina gens ni en aquests manuals ni encara menys als diccionaris. Els manuals es limiten a donar llistes d’elements totalment heterogenis presumptament afectats com ‘colla’, ‘exèrcit’, ‘gent’, ‘quilo’, ‘molt’, ‘un seguit de’, ‘la meitat de’. A còpia de trencar-m’hi les banyes, he observat que la paraula ‘gent’ deu ser ben particular en aquest terreny. A mi em sonen igualment bé “La ‘gent’ estan molt nerviosos” que “la ‘gent’ està molt nerviosa, però no podriem pas dir ni nerviós ni nervioses. En canvi, diem “Aquest ral·li només el pot (o poden) fer gent molt preparada”: no diem preparats, crec. Jo no diria “Sempre hi haurà gent que serà poeta” sinó que ‘seran poetes’ però potser algun lector sí que ho diria: ¿i què, quin ‘mal’ hi hauria?, em pregunto; i no n’hi sé veure cap.”

I’m tired yet? So here you are for this week of the Nobel prize! See you next week, even on the 10th of Dec. Bye-bye

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s